Pels Camins dels Matxos 2011 (10è Aniversari)

62km i uns 6680 m de desnivell acumulat aprox.

Dades Garmin

Fins ara lo més llarg que he fet de kilòmetres i desnivell en un sol dia. Sensacions boníssimes per ser la primera cursa de muntanya que faig, i com no, volia començar per aquesta, els famosos Matxos. Vaig renunciar una cursa d'Orientació força interessant però és que necessitava fer una d'aquestes, necessitava patir i la veritat i tornaré. Corríem tres participants junts i la veritat no ser fins quin punt va gaire bé això. De totes maneres si es fa s'ha d'assegurar que el nivell preparatori sigui molt semblant i almenys haver fet alguna tirada llarga força semblant junts. El meu entendre paràvem massa estona els avituallaments i baixavem massa ràpid les baixades, el qual també carreguen encara que no ho sembli. Però això és el preu a pagar quan vas acompanyat, t'has d'adaptar encara que no sigui lo millor per tu. Tot i això quan vas amb altres el temps no es fa tan llarg que quan vas sol.
El recorregut em va encantar ja que tot i rondar força per aquestes terres vam passar per alguns camins que desconeixia. El Principi de la cursa s'acumula molta gent i si no espaviles la pujada a Bellmunt pot ser més lenta de lo que un voldria ja que avançar en aquest sender és molt molest per els altres. En arribar a Puigsacalm les cames vaig notar com començaven a carregar-se i després de les escales de Cabrera començava lo que en dic la segona cursa. La cursa mental, menjar-te tot turonet o qualsevol cosa que es posa per davant i sobretot no tallar el ritme i no pensar massa en el final. Com ja em vaig sospitar un cop dalt de cabrera un dels integrants dels tres va començar a debilitar fins el punt que l'havíem d'esperar uns 10min a cada avituallament més 5 min perquè es refés. Els últims 15 km van ser molt durs per ell. El temps va quedar totalment trencat i l'únic que comptava en aquells moments és recolzar-lo perquè acabés la cursa. Mai se sap quan et pot passar a tu. Amb el regust de no haver pogut apurat el màxim el meu cos però amb la il·lusió de tornar a fer una d'aquestes, travessem l'arribada molt contents. Se'm fa raro una arribada sense la fita :) però crec que s'ha obert una altre porta a una modalitat que per distracció, per repte personal o per quan no hi hagi curses d'orientació pot estar molt i molt bé.